Home > Noticias > Critica de Lito Caramés de l'exposició Bill Brandt a la Fundación Mapfre de Barcelona

27/11/2020

Critica de Lito Caramés de l'exposició Bill Brandt a la Fundación Mapfre de Barcelona


El nou espai dedicat a la fotografia, KBr. Barcelona Photo Center de la Fundación MAPFRE, presenta enguany dues exposicions, a cadascuna més atractiva. A la sala gran la dedicada a Bill Brandt. En total la mostra de Brandt ofereix a la ciutadania 186 fotos (blanc i negre), còpies positivades pel mateix fotògraf; més de 50 anys de treball d’un dels fotògrafs que més va innovar la fografia al segle XX, juntament amb Cartier Bresson o Walker Evans. Aquest vídeo ofereix bones imatges de la mostra. Les còpies executades per Brandt provenen del: Bill Brandt Archive, sito a Londres, i de la Edwynn Houk Gallery, de New York.

El comissari de l’exposició, Ramón Esparza (doctor en Ciències de la Comunicació i professor de Comunicació Audiovisual, i fotògraf), afirma que la fotografia de Brandt escora per allò que Freud va denominar unheimlich, terme alemany habitualment traduït com “l’estrany”, “allò que produeix inquietud”. D’aquesta exposició, la Fundación Mapfre publica un magnífic catàleg amb importants textos i la reproducció de totes les fotografies. Al KBr.Barcelona Photo Center també es pot visionar el vídeo de la BBC sobre aquest fotògraf, on ell mateix parla de la seva professió, les seves instantànies i interessos fotogràfics. 

Bill Brandt, d’origen alemany, es va anar a viure a Anglaterra i esborrarà les referències a l’ascendència germànica. Els seus primers llibres busquen la seva integració a la vida britànica: The English at Home (1936) e A Night in London (1938), treballs elaborats després de viure a París, com ajudant (Brandt també!!) de Man Ray i conèixer els artistes surrealistes. Per aquell estudi de Ray també van passar la fotògrafa britànica, i surrealista, Lee Miller i la nord-americana Berenice Abbott, la rescatadora dels treballs d’Atget.

 

escena: retrat sociològic. Per a Brandt és fonamental l’ambient: també als retrats la persona triada es veurà en mig d’un escenari.

El llibre A Night in London és l’homenatge de Brandt a fotògrafs predecessors, com Atget i el seu París nocturn. I una competència amb treballs coetanis: Brassaï publica també Paris de nuit (1930). Berenice Abbott (Changing New York, 1939) capta les mutacions de la ciutat de New York i posteriorment William Klein farà el mateix: New York

(1956). Moriyama acabarà fent allò mateix a Tokio, i Michals (tot resseguint a Atget titula el seu llibre Empty New York. En A Night in London Brandt torna a á recerca de escenes on, de vegades, una persona només és una marca, un referent d’escales: un bobby a penes visible a l’estret carrer

Sempre la Poesia. Escenificacions i poetes. Estètica i estàtica.

Say this city has ten million souls, / Some are living in mansions, some are living in holes: / Yet there's no place for us, my dear, yet there's no place for us. /Once we had a country and we thought it fair, / Look in the atlas and you'll find it there: / We cannot go there now, my dear, we cannot go there now. / In the village churchyard there grows an old yew, / Every spring it blossoms anew: / Old passports can't do that, my dear, old passports can't do that.                                                                                                                                  (W. H. Auden. Refugee Blues. 1939)

del personatge. Un Stanislawski fotogràfic? Brandt ho expresa aixì a Statement, el En la seva nova filiació britànica Brandt es fa amic d’escriptors britànics, de poetes. Als anys 40 es  relaciona amb el poeta Dylan Thomas i amb W. H. Auden (denominat també l’enfant terrible de la literatura modernista britànica); aquest últim es considera el dirigent d’allò anomenat “Generació Auden”.

Paralelament Brandt elabora una altra de les seves facetes definidores: els retrats. Els retrats de Brandt són, per aquella època, diferents, directes, expressionistes, com la poesia d’Auden? No retrata les persones als estudis, sinó que dispara les instantànies sobre la persona a la mateixa casa del retratat, amb els mobles que hi ha. I que la fotografia mostri la psicologia seu ben conegut assaig: I always take portraits in my sitter's own surroundings. I concentrate very much on the picture as a whole and leave the sitter rather to himself. I hardly talk and barely look at him. This often seems to make people forget what is going on and any affected or self-conscious expression usually disappears. I try to avoid the fleeting expression and vivacity of a snapshot. A composed expression seems to have a more profound likeness. I think a good portrait ought to tell something of the subject's past and suggest something of his future.

Després de passar la II Guerra Mundial i de fer pel govern britànic reportatges sobre l’anomenat Home Front (la vida quotidiana a l’illa durant els bombardejos), publica Camera in London (1948). Imatges feridores de les estacions de metro amb persones dormint a terra (qui diu, en tals circumstàncies, que és alemany? El poeta Auden va casar, per conveniència amb Erika Mann, la filla del novel·lista Thomas Mann, perquè ella pogués fugir dels nazis).

 

A les seves galeries de retrats Brandt feia coses inusuals per a l’època: crear escenografies. En molts casos, la persona retratada surt en un racó de la foto, escorada, barrejada amb arquitectures i amples espais: retrats de l’escultora Hepworth, o d’Henri Moore. Però un dels casos més especials i paradigmàtics és el retrat del pintor Francis Bacon (1963): el pintor en primer pla però molt a l’esquerra de la imatge, sense espai per mostrar el cos sencer. El retrat està descompensat: a la fotografia domina el paisatge. Paisatge casual? Que indica el camí de la dreta? I tot l’espai que omple la fotografia? Bacon no té futur? El seu futur és un interrogant?

Als seus retrats també Brandt demostra que sempre està buscant camins nous, i la necessitat de jugar al fil de la navalla de l’unheimlich: provocació sensorial del surrealisme parisenc. Brandt va arribar a l’extrem de retratar només ulls; només un ull de cada persona. Ulls de persones que van veure altres mons dins d’aquest: Braque, de Moore, de Tàpies, Arp, Giacometti, Dubuffet...

La fotografía ilesaltres arts. Tarsila do Amaral i Henri Moore. Nude/Naked?

If I think a picture will look better brilliantly lit, I use lights, or even flash. It is the result that counts, no matter how it was achieved. I find the darkroom work most important, as I can finish the composition of a picture only under the enlarger. I do not understand why this is supposed to interfere with the truth. Photographers should follow their own judgment, and not the fads and dictates of others. Photography is still a very new medium and everything is allowed and everything should be tried. And there are certainly no rules about the printing of a picture

                                                                                                          (Bill Brandt. A Statement, 1970)

Segons els estudiosos, professionalment Brandt recorre tots els grans temes de la fotografia. Als seus llibres n’hi ha instantànies sobre problemes socials (les condicions de vida de les famílies mineres del nord d’Anglaterra), i retrats, ja citats. Posteriorment van atraure la seva atenció els paisatges. Paisatges, en blanc i negre, rurals i urbanes, que tornen a insistir en la gestació d’escenificacions: un riu que dissenya meandres clars sobre la foscor circumdant, la muralla romana d’Adrià com una ferida històrica que es perd al fons. Al fons rural, al fons col·lectiu?

I per últim, dirigeix els seus interessos i objectius als nus. Els nus femenins. A lallengua anglesa es diferencia entre nudei naked, distinció que altres idiomes no fan. Keneth Clarki John Bergervan parlar sobre aquesta qüestió. Berger al seu treball Ways of Seeing va deixar escrit: To be naked is to be oneself. To be nude is to be seen by others and yet not recognized for oneself. A naked body has to be seen as an object in order to become a nude. (The sight of it as an object stimulates the use of it as an object). Nakedness reveals itself. Nudity is placed on display. La paraulanaked ésutilitzada per a parlar d’un cos humà que es mostra sense roba, mentre que nudefa referència al cosnu presentatamb finalitats estètiques. Els nus de Tiziano o Ingres sónnudes? ILes Demoiselles d’Avignon? I les Woman de De Kooning? Des d’aquesta perspectiva el cartell denunciador de les Guerrilla Girlsencara té més significacions. Elles, alcostat de la Gran Odalisca de Ingres no escriuen nude, imprimeixen Do have to be naked... Denuncia que avui manté la seva vigència.

En aquest context, Brandt comença a fer nudes des de finals de la II Guerra Mundial. Nudes femenins. I, lògicament, el fotògraf s’enfronta a aquest nou tema amb les seves afinitats surrealistes per les escenificacions inusitades, així com les influències mútues entre cinema i fotografia artística. Elmateix Brandt reconeixla petjada dels films de Buñuel, per exemple. El cinema de Hitchcock o Wells van condicionar les mirades de les/els fotògrafs? I dels pintors i escultors? Les interaccions mútues de les arts entre si. Elsnudes de Brandt són un bon exemple d’aquestes interrelacions.

L’obra Nude. Micheldever, Hampshire(1948)amb el braç dret estès envers el fotògraf –tot allunyant la model, i provocant un joc d’espais i al·lusions temporals--, es converteix en una escultura? N’hi ha paral·lelismesamb les pintures de Tarsila do Amaral? També Brandt estàjugantamb l’Antropofagia? Brandt aprofita els retrats de cossos femenins nus per forçar espais, distorsionar habitacions, allunyar anatomies: potenciar escenografies. El fotògraf vaconfessar que s’havia trobat una vella càmara Kodak amb objectiu gran angular que li anava molt bé per a les seves composicions. Als seus nudes abunden imatges de cames (només cames) que s’eternitzen fins al fons infinit de la cambra. Nudes que Brandt retrata al seu domicilio, sense escenaris artificials. L’escenificació com a composició del cos dins un espai.

Brandt va ser amic de Barbara Hepworth i d’Henri Moore, els dos grans escultors anglesos del segle XX. I les formes orgàniques d’un i d’altra, de les reclining figure del segon, van portar a l’autor de The English at Home a interessar-se per les pedres i formes minerals de les platges, semblants a les elaboracions escultòriques dels citats artistes. Un bon exemple és la instantània Nude. Baie des Anges, France(1959)a la que Brandt només tria les mans entrellaçades i situar-les sobre les pedres de la platja francesa. Aquests dits són una escultura. El fotògraf va dir que aquesta fotografia és una de les que més li agraden de totes les que va fer al llarg de més de  cinc dècades. El que feia Brandt a les platges també ho feien altres artistes (molts relacionats amb el surrealisme). Per exemple el gran Yves Tanguy(enyorança de les platges de Bretaña de la seva infantesa),Àngel Ferranta les platges de Galícia, o Joan Miró.

Els nudes de Brandt són homenatges a altres arts ? Amagar no amaguen influències, ni preferències.

LITO CARAMÉS

Crític d'art

Exposició Bill Brandt fins el 24/01/2021 KBr Barcelona Photo Center. Mapfre.

INFO I MAPA DE KBr Photo Center. Mapfre

 

 

 



Fuente: Lito Caramés. Crític d'art.



X

Suscríbete al newsletter

Introduce a continuación tu dirección de email y recibirás en tu buzón las últimas noticias y las novedades de los centros de arte. Podrás darte de baja en cualquier momento.

Correo electrónico:

El usuario autoriza a Barcelona Art a gestionar los datos facilitados en el presente formulario a efectos de comunicación comercial. Barcelona Art se compromete a tratar dichos datos en virtud de lo dictado por la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.

Newsletter

Gracias por suscribirte al Newsletter. Esperamos sea de tu agrado la información que te llegue.