La foto buscava la metàfora de la col·laboració institucional que va fer possible l'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992. Tots plegats remant a l'embarcació Mare Nostrum. A primera fila, el llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i qui ocupava en aquell moment la presidència del Comitè Olímpic Internacional (COI), Juan Antonio Samaranch. A continuació, l'exvicepresident del Govern espanyol i també exalcalde de Barcelona, Narcís Serra, i el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol. A la tercera fila, apareixen el llavors president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Carlos Ferrer Serrat, i el conseller delegat del COOB (el comitè organitzador dels Jocs), Josep Miquel Abad.
No va ser fàcil reunir-los. Es va necessitar diplomàcia d'alt nivell. Primer els van haver de convèncer perquè es fessin la foto junts. Després, buscar una data: va ser el dia que es va inaugurar la Vila Olímpica, i la foto es va fer al flamant port Olímpic. Amb les agendes quadrades, aquell dia va ploure. Però Pujol i Serra van arribar tard, prou estona perquè deixés de ploure. La foto es va poder fer sota un sol radiant.
Els protagonistes de la foto van tenir cadascun el seu paper en l'organització dels Jocs. Però probablement cap va ser tan tenaç com Samaranch. El 1970, quan era delegat nacional d'Esports i el llavors alcalde José María Porcioles tenia en ment fer una exposició universal a finals de segle, en una reunió a l'Ajuntament Samaranch ja li va dir: “Està molt bé això de l'exposició, José María, però el 1992 potser passa a Barcelona alguna cosa més important”.
Més tard, Samaranch s'aproparia al també alcalde Narcís Serra, que, quan el 1980 el primer va ser escollit president del COI, va demanar uns Jocs per a Barcelona. “Accepto el repte”, va respondre el màxim responsable de l'olimpisme. Serra va marxar a Madrid de ministre i la relació —intensa— va començar llavors amb el seu successor, Pasqual Maragall. La candidatura, l'entusiasme de la Casa Reial, el paper d'empresaris importants de Barcelona, la designació, els preparatius... Samaranch va ser clau en cada moviment.
Però la ciutat per la qual va lluitar Samaranch qüestiona de manera recurrent la seva figura. No li perdona la seva militància des de ben jove a la Falange ni el seu passat de procurador de les Corts durant el franquisme. El 2013, el llavors alcalde Xavier Trias va fracassar quan va afrontar la proposta del PP de dedicar un carrer a l'expresident del COI. La iniciativa va obtenir majoria política, però Trias va haver de fer marxa enrere per la pressió veïnal.
L'última polèmica és més recent i té origen en la proposta de la CUP, l'any passat, de retirar l'escultura de Joan Mora que hi ha a l'edifici noble de l'Ajuntament. Representa una bossa d'esport amb els anells olímpics, una torxa i una inscripció en la qual Samaranch la regala a la ciutat en record de Barcelona 92.
Finalment, l'escultura, en la qual ningú s'havia fixat durant 20 anys, s'ha mantingut, però es va eliminar la inscripció de l'expresident del COI. Però la història no s'acaba aquí i una segona proposta, aquesta vegada del PP, va demanar que es restituís l'al·lusió a Samaranch. En aquest cas, el govern de l'alcaldessa Ada Colau va votar dividit: el partit de l'alcaldessa hi va votar en contra, mentre que els seus socis de govern, el PSC, van votar a favor de la restitució, com el PP, Ciutadans i CiU. Aquests partits van defensar que cal donar valor als qui van organitzar els Jocs. ERC i la CUP van votar que no. La inscripció no s'ha tornat a posar.
Samaranch no és l'únic passatger polèmic de la barca de la foto que il·lustra aquesta pàgina. L'exalcalde i exministre socialista Narcís Serra està pendent de judici en relació amb els sobresous de la cúpula de Catalunya Caixa quan presidia l'entitat i aquesta patia pèrdues i ja havia estat intervinguda. La figura de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, té un abans i després des que l'estiu del 2014 va confessar l'existència de fons de la família ocults a Andorra i procedents d'una herència del seu pare. Després de la confessió, tots els fills de Pujol han estat investigats per blanqueig i frau fiscal i el fill gran es troba ara a la presó preventiva.
