02/01/2023 Leer más +
NOTA DE PREMSA: ARTUR RAMON ART PRESENTA MESTRE DE CABESTANY. ESPURNES DE MARBRE
28/07/2022 Leer más +
INCADAQUÉS FESTIVAL
27/06/2022 Leer más +
INAUGURACIÓ ART NOU 2022
12/01/2020
Dins del món de l’art no és gens habitual trobar exposicions dedicades a una tècnica artística. Tocar el color. La renovació del pastel permet l’excepcionalitat, per a la concepció mateixa de la mostra com per a la qualitat de les peces que la Fundación MAPFRE va aconseguir ajuntar amb esforços. Les obres elaborades amb la tècnica del pastel són dibuix o pintura? El pastel és considerat una tècnica menor, per això es feminitza?
Lito Caramés
D. de Nuncques. Interior del bosc, 1890
... en avril 1877, l’un de ses premiers défenseurs, Philippe Burty, notait: “Elle (Berthe Morisot) use du pastel avec la liberté et le charme qu’y apportait au XVIII siècle la Rosalba Carriera... C’est une coloriste délicate qui fait tout rentrer dans une harmonie générale de blancs á accorder sans tomber dans la mièvrerie” (J-D. Rey, Berthe Morisot, Flammarion, 2016).
La Fundación MAPFRE, en la seva línia de grans exposicions va presentar a Barcelona Tocar el color. La renovació del pastel, una mostra artística excepcional. Una exposició que presenta la tècnica artística del pastel, una tècnica considerada menor, que no arriba als nivells reservats a la pintura a l’oli: la pintura amb maiúscules.
A l’inici del dossier de prensa que publica la Fundación MAPFRE sobre aquesta mostra –text redactat o revisat pel comisari, l’especialista Philippe Saunier--, es pot llegir (respecte de les raons de per què el pastel no es valora com una gran tècnica artística): ... i la seva apropiació per part de nombroses dones li van impedir accedir a l’àmbit de la “gran” pintura. Les dones són les responsables de que el pastel no arribi a “gran pintura”? O és a l’inrevés: en tenir una valoració inferior, es reserva per a les dones? L’apreciació de que el pastel és poc més que una tècnica domèstica, utilitzada per dones ve de lluny, i arriba a l’actualitat.
Boudin. Núvols blancs, cel blau, 1859
NO totes les dones artistes van optar pel pastel. Aquests mesos el Museo del Prado presenta Sofonisba Anguissola y Lavinia Fontana. Historia de dos pintoras, grans pintores del segle XVI (oblidades fins ara) van treballar l’oli als seus retrats i obres mitològiques i religioses. Al segle XVIII, per contra, moltes pintores, com la veneciana Rosalba Carriera, van crear els seus retrats amb el pastel. Carriera va aconseguir gran fama com a retratista al pastel: la joventut rica europea que feia el Gran Tour, va ser retratada per ella a la seva estada a la ciutat dels canals.
Per què es diu que el pastel és una tècnica “femenina”? El crític Arsène Alexandre, elogia la pintora Louise Breslau (amb molt d’èxit amb el seus pastels), tot dient: Va fer art de dona en el sentit elevat del terme, i als seus treballs va desplegar totes les qualitats d’un home de bé ...El no necessita gloses. Entre els arguments que pretenen reduir el pastel a una tècnica “pròpia de dones artistes” (i que es sintetitzen al treball de Stéphanie Prenant –directora del Musée Antoine-Lécuyer al magnífic catàleg de l’exposició) es troben wlements com com:
.
J.-F. Millet. Pastor vigilant el seu ramat. 1865
el pastel es treballa fonamentalment en petits formats, sobre paper, amb colors en barres, ja preparats troben elements, i que també resulten barats. Que els temes preferits amb pastel són els retrats, fets als domicilis i sense necessitat de models nus als quals s’ha de pagar. Que aquesta activitat “domèstica” no precisa professionalització, així com defuig la competitivitat masculina que les dones es trobarien a la pintura a l’oli i a l’escultura. I, si es venen, els preus dels pastels són més baixos. Calen més característiques per a estar veient davant d’un paper ratllat amb barres de pastel, a casa seva, a una dona de la burgesia europea del segle XIX?
A l’exposició En Tocar el color. La renovació del pastel n’hi ha tot un apartat (¿Un arte femenino?) dedicat a les creacions de dones amb pastel al llarg del segle XIX i XX, que demostren originalitat. N’hi ha creacions d’artistes com Luise Abbéma, de Louise-Catherine Breslau (Chez la modiste) que rebutja composicions convencionals. De Louise De Hem (Le chat noir). I de les impressionistes Berthe Morisot, la pintora que –juntament amb Pissarro-- més vegades va participara les exposicions de les/dels impressionistes, ei la nord-americana radicada a París, Mary Cassatt. Aquestes dues artistes treballaran amb pastel i renovaran temàtiques i formes. Al segle XX es troba la peça La Bretona, de María Blanchard, pintora càntabra que va practicar el cubisme, entre altres avantguardes.
Sr. Cassatt, Mare i fill 1900.1914
El pastel solament produeix ombres mates i opaques; no té la profunditat de la pintura a l’oli, però tampoc té els reflexos que la fan brillar i que són tan molestos. La frescor dels colors, la vivacitat i suavitat dels tons de la pell, el cabell de l’epidermis, el vellut de la fruita, no es poden plasmar millor si no és per mitjà dels llapis amb mil matisos quer és possible contraposar o fondre amb el menovell (Charles Blanc. Grammaire des arts du dessin, Paris, 1867).
La singular i destacada exposició Tocar el color. La renovació del pastel ofereix al públic un centenar d’obres creades al pastel per 68 artistes diferents, des del segle XVIII als anys seixanta de la passada centúria. El transport i la exhibició d’obres al pastel són delicades, i els propietaris procuren no prestar-les. Tocar el color és possible per la confiança de més de 70 prestadors en la entitat organitzadora: Musée Picasso de París, Centre Pompidou, Fundació Miró, Tate de Londres, Centro de Arte Reina Sofía, MNAC, Whitney Museum de New York. Una exposició interessant i no habitual; amb signatures com: Morisot, Miró, Delacroix, Millet, Redon, Cassat, Picasso, Blanchard, Degas, Boudin, Renoir, Puvis de Chavannes, Monet, Sisley, Boldini.
Tocar el color. La renovació del pastel està comissariada per Philippe Saunier, responsable de la col·lecció de pastels de Musée d’Orsay i coautor del llibre L’art du pastel. Cal remarcar, també, que la Fundación MAPFRE acompanya la mostra Tocar el color amb la publicació d’un magnífic catàleg, amb diversos estudis d’especialistes en la tècnica del pastel.
Anquetin. Noia llegint el diari.
C'est de la rencontre de 2 hommes passionnés que l'art du pastel va trouver ses promoteurs : Roger Ballu, collectionneur, écrivain montmartrois, homme politique et député (fils de l'architecte Théodore Ballu membre de l'Institut), et Georges Petit qui tient une vaste galerie, 8 rue de Sèze à Paris, point incontournable pour les amateurs d'art de l'époque.(...) Le 13 mars 1885 la Société des Pastellistes Français est constituée. Président Roger Ballu, vice-président Georges Petit (Pàgina oficial de la Société des Pastellistes Français).
Al segle XIX moltes autores i autors prefereixen el pastel per a la pintura de paisatges. Des dels anys 30, quan els artistes abandonen llurs estudis per anar a la naturalesa, les barres de pastel són molt còmodes. El pastel permet elaborar peces delicades i suaus, per això s’ha dit que la pintura amb pastel aconsegueix resultats més “poètics”, mentre que l’oli va més a allò “prosaic”.
A la magnífica exposició Tocar el color. La renovació del pastel es pot veure un petit paisatge de Eugène Delacoix que el gran pintor romàntic va plasmar pels vols de Gibraltar (1832), mentre anava camí del nord d’Àfrica, on pintaria Femmes d’Alger dans leur appartement, obra que tanta repercussió va tenir pels colors utilitzats, i que va ser versionada per Picasso i Matisse, entre d’altres. Destacar també Berger gardant son troupeau, un pastel de Millet, que llueix la seva mestria amb la plasmació realista del món rural: les terres planes plenes d’ovelles, un cel poc il·luminat per un sol que marxa. veuen alterada l’horitzontalitat per l’emergència de la figura lítica i monocroma del pastor; un menhir. La nòmina d’impressionistes és ampla: Berthe Morisot, Mary Cassatt ou Louise-Catherine Breslau, i noms que el patriarcat va incloure al paradigma: Degas, camb cinc peces, Renoir, Sisley, Monet, De Nitis, entre d’altres. I simbolistes, com Degouve de Nuncques, Khnopff o Roussel, que transiten per boscos enigmàtics, escenes nocturnes o rememoracions bucòliques.
La consolidació de la tècnica del pastel al segle XIX arriba al seu cim amb la creació de la Societat de Pintors al pastel de New York en 1882. En 1885 Ballu i Petit constitueixen a París la Société des Pastellistes Français. Després vindran les de Gran Bretanya i Bèlgica (la pintora Berthe Art participa en la fundació d’aquesta darrera). Aquestes associacions pretenen animar l’art del pastel, encara que gairebé totes tindran vides efímeres.
Renoir La Loge, retrat d'una noia 1879
De qué manera el pastel penetra en el cubismo es una cuestión que parece surgir precipitadamente cuando se pronuncia el nombre santificado de Picasso. Y no es por e´l, sinó por la vía del color, a través del orfismo de Sonia Delaunay y, en mayor medida, Frantisek Kupka, como el pastel entra en el universo de lenguages para, cargado de dinamismo, alcanzar la no representación en Otto Freundlich (Carlos Martín, al catáleg de Tocar el Color)
es una cuestión que parece surgir precipitadamente cuando se pronuncia el nombre santificado de Picasso. Y no es por él, sinó por la vía del color, a través del orfismo de Sonia Delaunay y, en mayor medida, Frantisek Kupka, como el pastel entra en el universo de lenguages para, cargado de dinamismo, alcanzar la no representación en Otto Freundlich (Carlos Martín, al catàleg de Tocar el color).
El pastel va ser molt emprat per fer esbossos d’obres posteriors, conegut com a pintura en sec, ja que els pigments no s’estenen amb l’ajuda de dissolvents o aigua. Si al pastel s’utilitzen barres cilíndriques i papers, el pastel que és, dibuix o pintura? A aquesta pregunta Philippe Saunier, comissari de Tocar el color i especialista, va dir que no era fàcil respondre la pregunta, ja que es parla de les dues coses. A continuació va comentar que als museus i altres institucions tenen un convencionalisme pràctic: si una obra al pastel està protegida amb passepartout és dibuix; en cas contrari, és pintura.
DEGAS, Edgar. Cursa de cavalls en un paissatge, 1894
Al catàleg de Tocar el color. La renovació del pastel n’hi ha un atractiu treball de Carlos Martín, conservador cap de l’àrea de cultura de la Fundación MAPFRE, sobre el pastel al segle XX: “¡Que coman pastel!” Metamorfosis y popularización en el siglo XX. Martín parla d’artistes i moviments avantguardistes per a constatar que el pastel va ser emprat en tots els casos i latituds, des del cubisme al surrealisme, des de l’abstracció a l’expressionisme abstracte, de l’orfisme al futurisme. Una de les quatre versions que Edvard Munch fa de Skrik(Crit) està feta amb barres de pastel sobre fusta.
A les sales de la Casa Garriga Nogués, dins de Tocar el color. La renovació del pastel estan presents peces de Picasso elaborades amb pastel; dues d’elles (La Fin du numéro, per exemple) són peces de 1901, pintades sota les influències de Toulouse-Lautrec (us de colors plans, amb línia negra tot remarcant les figures, i també de Munch per la sensació de neguit que transmeten les escenes. En canvi, Étude de mains (1921) presenta un Picasso que torna al naturalisme. Joan Miró està representat per Bosch de Bellver (1910), obra de joventut, creada amb colors grocs i blaus sobre un disseny realista, i per Personnage (1934), peça ja emmarcada a les derrotes surrealistes, tan pròpies de Miró (els “personatges plutònics”).
Picasso. Estudi de les mans, 1921.
El recorregut per obres del segle XX, presents a l’excepcional Tocar el color, segueix amb signatures com Severini, Gargallo (escultor que sembla trobar amb els colors del pastel els volums de la Moissonneuse, ja que existeixen escultura també), per noms com Le Corbusier, Masson, Mir o, com ja s’ha comentat, per María Blanchard.
Lito Caramés
Enllaç a la crítica en gallec: http://palavracomum.com/tocar-el-color/
Fuente: Lito Caramés
+The+Milliners+1899.jpg){kind=link}
