Home > Noticias > Crítica de Lito Caramés de la exposición "Barcelona i els Quatre Gats" que se puede ver en la Galería Gothsland de Barcelona hasta el día 28-de febrero de 2020

31/01/2020

Crítica de Lito Caramés de la exposición "Barcelona i els Quatre Gats" que se puede ver en la Galería Gothsland de Barcelona hasta el día 28-de febrero de 2020


 

PERE ROMEU 1900. Autor: Ramon Casas  

Els Quatre Gats, cultura i bohèmia a la Barcelona de 1900

Exposició fins el 28-02-2020 a la Galeria Gothsland

Fa goig comprovar que, amb certa regularitat, la iniciativa privada supera els impulsos de les entitats públiques pel que fa a l’oferta expositiva d’art. L’art, aquesta activitat que sembla que no serveix per a res, però que és tan essencial al decurs de les comunitats humanes. La Galeria Gothsland presenta ara una mostra, extensa i de qualitat, sobre la taverna Els Quatre Gats i la ciutat de Barcelona; un passeig per la creativitat artística. Un treball que es mereix felicitacions.

Lito Caramés

 El Rec Comtal, 1897  Autor: Joaquim Mir

 

Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat. Galeria Gothsland

Sens dubte l'origen dels Quatre Gats a Barcelona va tenir la influència directa de Le Chat Noir de París. En totes dues ciutats, la capital francesa i la ciutat comtal, es van succeir una sèrie de fets històrics i geopolítics que van proporcionar el sorgiment d'una generació d'artistes i intel·lectuals que van marcar el nou rumb de l'avantguarda cultural. Els artistes d'aquella generació van voler diferenciar-se dels academicismes i les decisions polítiques que van comportar a un desastre social, cívic i nacional. Ells van marcar el punt de partida de la renovació cultural en les dues ciutats. (Gabriel Pinós, 2019).

La galeria d’art Gothsland obre a les seves dependències del carrer Consell de Cent, 331 la mostra Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat. Tot un luxe. Molt meritoris els esforços que el senyor Gabriel Pinós i el seu equip van haver de fer per tal de presentar tan interessant exposició. Pels seus continguts com per la qualitat de les peces presentades a Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat aquesta antològica es mereix la consideració d’exposició museística. Cal esmentar i destacar que la taverna-cabaret Els Quatre Gats va ser un pol d’atracció –als darrers anys del XIX i primers del XX--, un niu de creativitat artística per a les tendències que anaven sorgint a Europa. Per què no va programar el MNAC, el museu de referència de Catalunya, aquesta exposició? Potser té alguna cosa a veure amb la crisi del MACBA i en la poca definició del MNAC?

 

Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat. Publicació

«L’home de les grans idees i de les grans iniciatives al nostre país». Amb aquestes paraules, Josep Palau i Fabre definia la figura de Miquel Utrillo, un personatge polifacètic, polièdric i en constant transformació, que per mèrits propis esdevingué indispensable per l’evolució de l’art català de finals del segle XIX i principis del XX. Tot i la rellevància que assolí a través de les diverses iniciatives que encapçalà al llarg de la seva vida, entre elles la creació a Barcelona de Els Quatre Gats, mai ha rebut tota l’atenció que mereixeria per part dels especialistes. (Sánchez Sauleda, 2019)

Arribada a l'hipòdrom.  Autor: Miguel Utrillo

 

Davant la que sembla paràlisi pública, les galeries privades d’art són les que exhibeixen el seu treball, els seus esforços, i també els seus bons fruits. Aquest és el cas de Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat. Els responsables de la galeria Gothsland van aconseguir reunir més de cent obres. 100 peces artístiques de molts i variats artistes: Ramon Casas, Pablo Gargallo, Xavier Gosé, Adrià Gual, Manolo Hugué, Josep Llimona, Eliseu Meifrèn, Ricard Opisso, Joaquín Sorolla, Pau Roig, Santiago Rusiñol. Un elenc extraordinari. Per a optimitzar encara més la proposta expositiva, les obres presents ara a Gothsland són pintures, dibuixos, cartells, escultures, fotografies d’època. I com que es tracta d’oferir al públic una selecció d’uns anys molt concrets de la vida de la ciutat, estan presents també algunes peces de mobiliari modernista. Per si tot això no arribés per a qualificar Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat com un esdeveniment cultural, entre les obres penjades a les parets de la citada galeria n`hi ha obres inèdites: dos dibuixos de Ricard Opisso (un sobre Gaudí, i un altre sobre Carles Casagemas), així com un dibuix de Ramon Casas que representa al senyor Vicente Bosch, el propietari de la beguda Anís del Mono. La validesa i oportunitat d’aquesta exposició encara es veu més reforçada pel fet que sobre Els Quatre Gatsa Barcelona s’han fet poques exposicions. L’any 1995 el Museu Picasso va presentar Picasso i els Quatre Gats, i el 2005 va ser Els Quatre Gats de Casas a Picasso, al Museu Diocesà. La important exposició Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat és el fruit d’un treball exhaustiu de recerca durant anys, en el qual van participar experts al mon del modernisme.

Cal referir, també, que la galeria presenta el seu primer llibre dedicat exclusivament a Els Quatre Gats, dirigit per Gabriel Pinós i amb col·laboracions de professionals com Vinyet Panyella, Juan Carlos Bejarano, Sebastià Sánchez Sauleda o Pau Medrano-Bigas. Unha publicació cuidada i ben documentada que, sota el mateix títol, Gothsland acaba de treure d’impremta: Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat. El resultat de la recerca, el llibre, ve a omplir un vuit existent fins ara sobre la vida artística a la ciutat de Barcelona a començaments segle XX.

És relativament habitual, trobar-se escrita la sentència L’art no serveix de res. És possible que hi sigui així, que la creació artística tingui cap finalitat precisa. Potser les seves intencionalitats transitin camins que incomoden, que provoquen reaccions. Però l’art –en totes les seves manifestacions-- és una important activitat humana. Fa relativament poc temps es van donar a conèixer les que fins ara es consideren les pintures rupestres més antigues pintades per humans: les primeres pintures a Indonèsia, amb una antiguitat aproximada de 44.000 anys. Per què els avantpassats ja precisaven gravar a les pedres (segurament també ho feien a altres materials peribles: ós, fusta) escenes de les seves activitats? Aquelles comunitats consideraven les materialitzacions estètiques com a instruments de cohesió, eines de supervivència? L’art és part essencial de l’esdevenir humà. Per això és tan gratificant coincidir amb mostres com la que ara es comenta.

 

Els Quatre Gats a la ciutat de Barcelona

El 1897, el mateix any que obria Els Quatre Gats, molt a prop s’inaugurava un dels establiments més refinats de la capital catalana, la Maison Dorée, creat a imatge de la Maison d’Or de París. Els Quatre Gats s’inspirà en un local ben diferent, el cabaret Le Chat Noir. L’aparició gairebé simultània d’aquests dos espais ens serveix per entendre una realitat social tan complexa com la Barcelona del tombant del segle XIX al XX. Malgrat la seva aparent disparitat –el primer anava destinat principalment a un públic burgès; el segon, a un més bohemi-, ens trobem que aquí, com en altres indrets de la Barcelona d’aleshores, la població els convertí en punts de trobada i confluència (Juan Carlos Bejarano, 2019).

L’establiment hoteler Els Quatre Gats obre les seves portes a l’any 1897, al carrer Montsió, un dels carrers de l’anomenat Barri Gòtic. La taverna, fruit de la iniciativa de persones com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir, Miquel Utrillo i altres, i tot comptant amb la figura estel·lar i empresarial de Pere Romeu (que va passar a ser la imatge d’Els Quatre Gats, tal com es pot veure a la pintura-cartell de Ramon Casas que presidia el local: Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem), la taverna estava situada als baixos de la Casa Martí (cognom del propietari). La casa Martí és el primer projecte executat per l’arquitecte Puig i Cadafalch, un dels grans del modernisme català; any 1896. El seu estil ja entra dins del modernisme i del neogoticisme que germinava per toda Europa (Puig i Cadafalch era admirador de l’art flamíger de les terres flamenques i germàniques).

Els Quatre Gats va seguir oberta fins al 1903. En total sis anys que van deixar petjada a la vida de la ciutat. Allí es feien tertúlies, exposicions, sopars, reunions artístiques, així com espectacles d’ombres xineses, que tant agradaven. Pels seus locals van passar amb assiduïtat músics com Albéniz, Granados i Millet. Un altre dels habituals era Antoni Gaudí, juntament amb l’artista polifacètic Torres García, o el pintor de gitanes, Nonell, o el dibuixant Ricard Opisso. Tot un luxe; la barreja de creativitat i bohèmia. El 1899 Pablo Picasso, amb 17 anyets, va presentar la seva primera exposició, a la sala gran, i va crear el cartell que va ser utilitzat com a portada del menú d’Els Quatre Gats. E encara més: es publicà una revista amb el mateix nom de la taverna, Els Quatre Gats.

Els Quatre Gats i Barcelona.

 

 

Els Quatre Gats i els artistes

L'establiment, inaugurat el juny de 1897, era el biòtop natural d'aquella espècie vagament antropomorfa, endèmica de les terres catalanes, que feia una aturada més o menys perllongada en la ruta migratòria i de diàspora que sovint passava per París. Els Quatre Gats era el lloc de trobada on els adults, ja sedentaris, compartien mestratge i experiències amb els joves enlluernats i atrets pel focus de la Ville Lumière i l'obscuritat de les nits de Montmartre (Pau Medrano-Bigas, 2019).

La taverna d’Els Quatre Gats –el seu nom fai l’ullet al local bohemi i parisenc de Le Chat Noir, de famós cartel-- va tancar per deutes, però va ser tot un far a la vida cultural barcelonina, més per a les noves generacions que volien apostar pels nous aires que arribaven de París.

A la mostra de la galeria Gothsland, Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat, estan presents creacions de molts dels artistes que van passar per la taverna bohèmia. Pere Romeu i Ramon Casas feien un “tàndem humà” important pel projecte. A les parets de Gothsland n’hi ha força obres de Ramon Casas, entre elles un dibuix –inèdit-- del senyor Vicente Bosch, el propietari de la fàbrica de begudes alcohòliques Anís del Mono. La relació entre els dos homes es va iniciar al convocar el senyor Bosch un concurs per el cartell del seu producte. I el va guanyar Casas. Per citar un altre cartell present a la mostra: l’icònic de Cigarrillos París, de l’artista Aleardo Villa. En aquells anys, i sota el paraigües del modernisme, va ser habitual la utilització comercial del cos de les dones com a reclam. D’això n’hi ha cent anys. I ara?

Ara a la galeria Gothsland es poden contemplar peces de valor, i inèdites. Tal és el cas del dibuix Gaudí agonitzant, de Ricard Opisso. Després de l’accident que va patir i buscar-lo per tota la ciutat, el van trobar a l’hospital de la Santa Creu, agonitzant. Entre les poques persones que van acompanyar a Gaudí als darrers dies de vida va estar l’escultor Josep Llimona i el dibuixant Ricard Opisso, que és l’autor d’aquest dibuix sobre paper, fet amb carbonet. Del llapis d’Opisso també és un altre dibuix que representa el cap de perfil de l’artista Carles Casagemas, gran amigo de Picasso, i que es va suicidar a París amb només 20 anos, sembla que per la seva frustrada relació amb la model Germaine Gargallo. Un altre dibuix d’Opisso representa a Toulouse-Lautrec passejant amb una dona. Aquesta obra demostra que Opisso i el gran cartellista es van conèixer.

Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir vers la modernitat, una exposició molt recomanable.

Lito Caramés

Exposició fins el 28-02-2020



Fuente: Lito Caramés. Crítico de arte.



X

Suscríbete al newsletter

Introduce a continuación tu dirección de email y recibirás en tu buzón las últimas noticias y las novedades de los centros de arte. Podrás darte de baja en cualquier momento.

Correo electrónico:

El usuario autoriza a Barcelona Art a gestionar los datos facilitados en el presente formulario a efectos de comunicación comercial. Barcelona Art se compromete a tratar dichos datos en virtud de lo dictado por la Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal.

Newsletter

Gracias por suscribirte al Newsletter. Esperamos sea de tu agrado la información que te llegue.